ArtÃculos - Costumbres y tradiciones
GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCANGEL. PATRÓ DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. BISBAT DE GIRONA

Revista de Banyoles
núm.1053, agost 2021, pp.10-11.
PrÃncep és de gran valia /// Arcà ngel superior, /// en suprema jerarquia /// exaltat por lo Senyor. /// En la batalla del cel /// es demostrà general; /// a l'infern llençà Luzbel, /// enemic seu capital.
Segons la tradició cristiana i jueva, Sant Miquel és un arcà ngel, cap dels exèrcits celestials i prÃncep dels à ngels. Considerat prÃncep dels à ngels i capdavanter dels soldats de Crist, li correspon, per jerarquia, enfrontar-se a Llucifer, el rei dels inferns.
Guarda fou antigament /// de jueus i Sinagoga; /// entre catòlica gent // mangala regeix i toga.
Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga.
Els dimonis tremolant /// de ses armes van fugint, /// puix amb elles vant borrant, /// tot quan ells van escrivint.
Mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal i el primer dels set arcà ngels, aixà com virrei del cel, acompanyant de les à nimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni.
Segons la tradició cristiana, l'arcà ngel es va aparèixer al mont Gargano, al sud d'Ità lia, on en un promontori sobre el mar Adrià tic es va erigir el Santuario di San Michele Arcangelo; també a Ità lia, a la ciutat de Roma, durant el papat de Gregori I, es va aparèixer en mig d'un gran brot de pesta, per sobre del mausoleu d'Adrià (l'actual Castel Sant'Angelo); també al nord de França, a la Normandia, on en una illa rocallosa es va aixecar el santuari del Mont Saint-Michel.
Altres aparicions conegudes són la que tingué Joana d'Arc, on el sant, acompanyat dels à ngels del cel, el qual li digué que fes fora als anglesos del nord de França i que acompanyes al Delfà a Reims per tal de que fos coronat; i la del papa Lleó XII, el qual experimentà una visió en què veié Satanàs i els seus dimonis desafiant Déu i com Sant Miquel i els seus exèrcits sorgiren per esclafar i llançar a l'infern les tropes infernals.
Es pot trobar aquest arcà ngel en nombroses representacions artÃstiques entre les quals destaca una està tua de bronze dalt del castell de Sant'Angelo de Roma. Aixà mateix també està representat en una gran quantitat de retaules i conjunts hagiogrà fics, on des se'l representa vestit amb túnica i dalmà tica, o bé com un cavaller medieval, amb armadura o cuirassa, escut (on duu inscrita una frase en llatÃ, Quis ut deus, que vol dir "Qui com Déu" i que seria la traducció literal del nom hebreu Miquel) i una llança que clava al monstre que té sota els seus peus i que simbolitza al prÃncep de les tenebres, Llucifer; o bé com un general romà , en una posició com si estigués volant per llancejar el monstre, grà cies a les seves ales.
En algunes representacions ens pot recordar les iconografies de Sant Jordi, però es diferencia perquè Sant Miquel té ales i no va a cavall.
De les à nimes el pes /// te Sant Miquel en ses mans; /// allà el guany i després /// trobaran els cristians. /// Qui voldrà ser despatxat /// per entrar a dalt del cel.
I encara hi ha una darrera representació, la de pesatge de les à nimes, l'anomenada psicòstasi, on Sant Miquel apareix pesant una à nima amb unes balances mentre un dimoni intenta fer trampes i estira la balança per decantar-la cap al seu cantó. És una escena que es troba, molt sovint, formant part de representacions del Judici Final.
La festivitat de sant Miquel se celebra el 29 de setembre el mateix dia que els altres arcà ngels reconeguts per l'església catòlica, Rafael i Gabriel. El problema és que de sempre s'ha dit que arcà ngels en son set, i aixà ho recull la BÃblia, tant al llibre de Tobies (12,15) on Rafael es presentat com uns dels set à ngels, o a l'Apocalipsi (8,2) quan Joan diu que va veure els set à ngels que estaven davant de Deu, tant sols dona el nom de tres d'ells: Miquel, cap de la milÃcia celestial, Gabriel, el missatger celestial i Rafael, protector dels viatgers. A partir d'aquest punt, per trobar els altres quatre, hem de recórrer a les diferents religions: per a l'anglicana, els altres quatre són: Uriel, Chamuel, Jofiel i Zadkiel; per a l'ortodoxa: Uriel, Jegudiel, Sealtiel i Barachiel; i per a l'islamita: Azrael, Malik, Munkar i Nakir.
Sant Miquel, és patró de l'Església i dels ordes militars, dels guà rdies urbans i policies locals, dels radiòlegs i els radioterapeutes, dels autors i col·leccionistes de goigs i protector del Montserrat (Monistrol de Montserrat). I és el sant patró de innumerables localitats, no tant sols espanyoles, sinó d'arreu del món. Tant sols per posar un exemple, a França dona nom a 62 poblacions.




