Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCANGEL. PATRÓ DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. BISBAT DE GIRONA

Revista de Banyoles
núm.1053, agost 2021, pp.10-11.

Príncep és de gran valia /// Arcàngel superior, /// en suprema jerarquia /// exaltat por lo Senyor. /// En la batalla del cel /// es demostrà general; /// a l'infern llençà Luzbel, /// enemic seu capital.
Segons la tradició cristiana i jueva, Sant Miquel és un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Considerat príncep dels àngels i capdavanter dels soldats de Crist, li correspon, per jerarquia, enfrontar-se a Llucifer, el rei dels inferns.

Guarda fou antigament /// de jueus i Sinagoga; /// entre catòlica gent // mangala regeix i toga.
Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga.

Els dimonis tremolant /// de ses armes van fugint, /// puix amb elles vant borrant, /// tot quan ells van escrivint.
Mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni.

Segons la tradició cristiana, l'arcàngel es va aparèixer al mont Gargano, al sud d'Itàlia, on en un promontori sobre el mar Adriàtic es va erigir el Santuario di San Michele Arcangelo; també a Itàlia, a la ciutat de Roma, durant el papat de Gregori I, es va aparèixer en mig d'un gran brot de pesta, per sobre del mausoleu d'Adrià (l'actual Castel Sant'Angelo); també al nord de França, a la Normandia, on en una illa rocallosa es va aixecar el santuari del Mont Saint-Michel.
Altres aparicions conegudes són la que tingué Joana d'Arc, on el sant, acompanyat dels àngels del cel, el qual li digué que fes fora als anglesos del nord de França i que acompanyes al Delfí a Reims per tal de que fos coronat; i la del papa Lleó XII, el qual experimentà una visió en què veié Satanàs i els seus dimonis desafiant Déu i com Sant Miquel i els seus exèrcits sorgiren per esclafar i llançar a l'infern les tropes infernals.

Es pot trobar aquest arcàngel en nombroses representacions artístiques entre les quals destaca una estàtua de bronze dalt del castell de Sant'Angelo de Roma. Així mateix també està representat en una gran quantitat de retaules i conjunts hagiogràfics, on des se'l representa vestit amb túnica i dalmàtica, o bé com un cavaller medieval, amb armadura o cuirassa, escut (on duu inscrita una frase en llatí, Quis ut deus, que vol dir "Qui com Déu" i que seria la traducció literal del nom hebreu Miquel) i una llança que clava al monstre que té sota els seus peus i que simbolitza al príncep de les tenebres, Llucifer; o bé com un general romà, en una posició com si estigués volant per llancejar el monstre, gràcies a les seves ales.
En algunes representacions ens pot recordar les iconografies de Sant Jordi, però es diferencia perquè Sant Miquel té ales i no va a cavall.

De les ànimes el pes /// te Sant Miquel en ses mans; /// allí el guany i després /// trobaran els cristians. /// Qui voldrà ser despatxat /// per entrar a dalt del cel.
I encara hi ha una darrera representació, la de pesatge de les ànimes, l'anomenada psicòstasi, on Sant Miquel apareix pesant una ànima amb unes balances mentre un dimoni intenta fer trampes i estira la balança per decantar-la cap al seu cantó. És una escena que es troba, molt sovint, formant part de representacions del Judici Final.

La festivitat de sant Miquel se celebra el 29 de setembre el mateix dia que els altres arcàngels reconeguts per l'església catòlica, Rafael i Gabriel. El problema és que de sempre s'ha dit que arcàngels en son set, i així ho recull la Bíblia, tant al llibre de Tobies (12,15) on Rafael es presentat com uns dels set àngels, o a l'Apocalipsi (8,2) quan Joan diu que va veure els set àngels que estaven davant de Deu, tant sols dona el nom de tres d'ells: Miquel, cap de la milícia celestial, Gabriel, el missatger celestial i Rafael, protector dels viatgers. A partir d'aquest punt, per trobar els altres quatre, hem de recórrer a les diferents religions: per a l'anglicana, els altres quatre són: Uriel, Chamuel, Jofiel i Zadkiel; per a l'ortodoxa: Uriel, Jegudiel, Sealtiel i Barachiel; i per a l'islamita: Azrael, Malik, Munkar i Nakir.
Sant Miquel, és patró de l'Església i dels ordes militars, dels guàrdies urbans i policies locals, dels radiòlegs i els radioterapeutes, dels autors i col·leccionistes de goigs i protector del Montserrat (Monistrol de Montserrat). I és el sant patró de innumerables localitats, no tant sols espanyoles, sinó d'arreu del món. Tant sols per posar un exemple, a França dona nom a 62 poblacions.